LUIS IBÁÑEZ, CERÁMISTA

                                    
 

Cristóbal Saborit, Samuel Bayarri, Rafaela Pareja.



Manolo Sales, Cristina Guzman.

                                          Aleix-Vicent Guzman.

El pasado viernes 1 de marzo asistimos a la inauguración de la exposición en la memoria del ceramista Luis Ibáñez. En enero de 2011 Luis nos dejo, dejando inconclusa su más reciente obra, más de 250 botijos realizados al torno, todos diferentes, de entre 5 cm y más de 1 metro de altura.

El Museo de Cerámica De L'Alcora estaba preparando una exposición retrospectiva sobre el ceramista Luis Ibáñez Gallén, por esta razón decidieron convocar a todos los ceramistas que quisieran participar en la labor de acabado de esta obra, aportando su toque personal a estos botijos de forma irregular, en la que Rafaela y yo participamos con placer.

Luis tu energía está entre nosotros, cuando hemos trabajado sobre tus botijos hemos tocado tus huellas endurecidas por la cocción, en la superficie de una obra que dejaste, para que ahora, amigos y colegas demos el toque final.

Samuel.

 

LUIS IBÁÑEZ, CERAMISTA (1951-2011)

De l’1 de març al 28 d’abril de 2013

Ceramista nascut a El Castillo de Vilamalefa, al llarg de més de tres dècades va deixar una personal i sòlida empremta en el panorama ceràmic local. Va ser un apassionat de la ceràmica com pocs. Va entrar en contacte amb l'argila des de molt jove, com gairebé tots a l'Alcora, treballant en diverses indústries taulellet. Però la seva veritable vocació era la ceràmica artística, i hi va dedicar tota la seva vida.

A l'Alcora va trobar el marc ideal per desenvolupar la seva creativitat a través d'un material tan noble i agraït com la ceràmica. De la mà de mestres com José Cotanda o Joaquín Chiva, va descobrir la plasticitat de la ceràmica, i va decidir explorar els seus límits formals i explotar el seu potencial comunicatiu. Així, entre 1975 i 1985 va compaginar la seva feina a La Muy Noble y Artística Cerámica de l'Alcora, empresa referent en la recuperació de la ceràmica tradicional en la nostra localitat, amb un taller en societat amb Lidón Mor, on podia donar sortida a la seua personal manera d'interpretar la ceràmica.

En aquesta primera fase, la formació serà bàsica. I també la innovació, doncs Luis, esperit inquiet com pocs, va cercar més enllà de les tradicionals formes i tècniques de la ceràmica de la nostra terra, sent un dels pioners del rakú i els reflexos metàl·lics a la província de Castelló.

Aquesta última tècnica es convertirà en la veritable raó de ser de la seva següent aventura artística: el taller CEART, que funda novament al costat de Lidón Mor el 1985 i que marcarà la fase més destacada i reeixida de la seva trajectòria professional. A CEART elaboraran escultures de figures humanes de mida real (objecte d'una antològica exposició a Castelló el 1992), murals i composicions amb reflexos metàl·lics, i aplicacions d'aspecte tèxtil amb les que vestien les seves creacions (i que Luis, encertadament, denominava pells).

 Però si en un camp va destacar Luis per sobre d'altres, va ser sens dubte al torn, del qual es pot considerar un dels grans mestres de la seva generació, i del qual va extreure formes estilitzades fins a l'extrem, amb finíssims colls impossibles, i també peces deformades expressament al propi torn, aconseguint així un plàstic contrast entre la pulcritud de la forma originària i els plecs aportats per la mà de l'artista.

En el moment de la seva mort, Luis Ibáñez estava preparant una exposició per al Museu de Ceràmica de l'Alcora consistent en 365 peces al torn, moltes d'elles deformades seguint aquesta peculiar tècnica que va conrear sobretot als últims anys. La seva sobtada pèrdua ha modificat el projecte original, transformat ara en una exposició antològica que consta de més de 180 peces en les que s'inclou, d'una banda, una àmplia panoràmica de la seva producció artística durant les 3 últimes dècades, i per altra, un homenatge col·lectiu que més d'una vintena de ceramistes que van col·laborar amb Luis, o que van coincidir puntualment amb ell, volgut retre-li decorant les peces que Luis va deixar tornejades però sense coure.

Aquesta exposició, que romandrà oberta fins al diumenge 28 d'abril, ha estat possible gràcies a la col·laboració d'un gran nombre de persones que s'han bolcat en fer realitat aquest reconeixement pòstum. En primer lloc, la família de Luis, encapçalada per la seva dona Carmen Ortells i el seu fill Javier, que ens han ajudat constantment en la recopilació de documentació, revisió de textos i selecció d'obres. També l'empresa Art Antic, personificada en el ceramista Salva Negre, que han custodiat i cuit el centenar llarg d'obres inacabades de Luis.

Als 24 prestataris d'obres, als ceramistes col·laboradors (a més de les nétes de Luis i els alumnes de l'Associació Dany Cerebral de Castelló, que també han decorat obres participants en l'exposició), a tots els que ens han ajudat en la recopilació de informació i imatges (especialment, la seva sòcia Lidón Mor i els seus amics Toni Pitarch i Mª José Peixó), als col·laboradors en el catàleg (Ripollès i Cristóbal Saborit). A tots ells, en nom de l'equip del Museu de Ceràmica de l'Alcora, el nostre més sincera mostra de gratitud per haver-nos permès redescobrir la trajectòria i obra de Luis Ibáñez Gallén, i haver pogut retre aquest sentit i merescut homenatge.

 
Eladi Grangel
MuseuCeràmica de l’Alcora